Spaghetti napolitana
de la pizzeria Forneria del carrer Major de Sant Joan de les Abadesses
Excel·lents spaghetti. Sovint en la simplicitat hi radica la sublimació. En aquest cas són uns spaghetti amb una salsa de tomàquet notable, servits amb formatge parmesà, i amb la possibilitat (o no) de ser gratinats un cop arribes a casa. Impecables. En menjaria cada dia durant anys. Si hi serveixes un vi blanc del país, l'orgasme hi és assegurat.
Cuinats per la Roser i entregats a taulell per en Pere Jordi, la millor conversa que tinc gairebé cada divendres. Una llàstima que no obrin més dies. A més son seguidors dels Ilegales. El dia que tanguin em suïcido.
El millor madiratge si no te'ls menges al mateix restaurant, és fer-ho amb aquest clàssic de Sergio Leone
Hasta que llegó su hora, la primera pel·lícula on Henry Fonda no només feia de dolent, sinó que en la primera escena on apareixia assassinava a un adolescent perquè un altre membre de la seva banda l'havia esmentat pel nom davant del nano. Claudia Cardinale, Charles Bronson i Jason Robards completen un repartiment d'una pel·lícula estrenada a Itàlia el 21 de desembre de 1968. És cine cuinat a foc lent, un dels més grans westerns de tots els temps, i sobretot una nova oportunitat per veure en conjunció les imatges de Leone amb la música del mestre Morricone. Sublim.
Musicalment
recomanar aquest tema que inaugurava
La mafia del baile de Loquillo y Trogloditas (1985), on el cantant del Clot llança proclames políticament incorrectes al so d'un ritme identificable amb el so spaghetti western més clàssic, incloses les segones veus.
https://www.youtube.com/watch?v=M6Fwx4q7UCg
